Scrii a www.sardu.net
 

Poni www.sardu.net
a pàgina de cumentzu
Beni bènniu ùrtimu ajorronamentu: 30/07/06
Domu| Arrecensiduras| Artìculus| Calendàriu| Cantadas| Coxina| Fueddàrius| Fumixeddus| Ideas| Literadura| Mexina| Naturalesa| Presentadas| Scèntzia|
Mexina

It'esti s'arteriosclerosi
 S’umperu de is mexinas in is fèminas prinjas


 de Stèvini Kerki
It’est s’arteriosclerosi

 

           S’arteriosclerosi (o aterosclerosi) est sa maladia de is artèrias (is cundutus ki pòrtant su sànguni de su coru a totu is atrus òrganus de su corpus) ki a primu produsit s’intostamentu e sa pèrdida de sa capassidadi elàstiga de custus cundutus vascularis; in d-unu segundu tempus, andendi a innantis cun s’edadi, cumparint pracas ki pòrtant a un’arribidura ki si fait sèmpiri prus manna, fintzas a arribai a sa trombosi (sa tupadura cumpria).

Custa maladia tenit diaderus una stòria de alabai, ca at lassau s’arrastu fintzas in is artèrias de mùmias de s’Egitu, mancai fessit fortzis pagu presenti in s’antigòriu. Cun sa crèscida de s’edadi mediana, sa smèngua de sa mortalla cabudraxa po infetus e s’introdusidura de avesus de papai ki dda favoressint, s’est fata oindì s’epidemia bera de is natzionis adelantadas e de importu prus mannu po sa sotziedadi e sa polìtiga sanidària. A dì de oi esprimit difatis sa primu càusa de morti, prus manna fintzas de su càntziru, mancai custa maladia dd’iant jai inditada ke “s’epidemia de su de 20 sègulus”. Ki fintzas a s’otuxentus e a s’inghitzu de su noixentus si moriat de malinudriamentu o de infetus (is maladias de is pòburus), oi si morit de arteriosclerosi o de càntziru (is maladias de is arricus).

In custa figura podeus biri cumenti si fòrmant is fertas in is artèrias, asuta ‘e su bistimentu ‘e aintru (s’endotèliu) ki impùnnat a perdi sa funtzioni sua cantu prus crescit sa praca. In is primus tres dexannus est po su prus s’amuntonu de grassu ki fait amannyai sa ferta, apustis ddu’at una crèscida de tzèllulas muscularis e fibrosas, a s’acabu cumparint ingrayamentus ki pòrtant a s’arrogadura ‘e sa praca cun sa trombosi ki ndi sighit.

 

 

 

Oi connosceus su bastanti de sa patogènesi (cumenti nascit sa maladia) de s’arteriosclerosi ki s’ajùdat a cumprendi cali funt is espressionis de sa maladia e cal’est sa genti prus asuta ‘e arriscu de sunfriri de issa: funt is personis ki tenint is ki nant “faidoris de arriscu”, beni connotus jai de is primus dexannus de s’apusti-gherra, gràtzias a is arresurtaus de su stùdiu famau de Framingham, ki sighit sa populatzioni de una tzitadi acanta ‘e Boston, in is Stadus Unius, de jai sessant’annus a oi).

Su cuntzetu de “arriscu” dd’iant introdùsiu po duas arrexonis: ca no scideus ancora beni cal’est su “primum movens”, est a nai sa primu càusa ki scadenat sa maladia in is sugetus in arriscu, e ca no scideus in cali sugetus in arriscu sa maladia s’at a presentai in manera crara (po bona sorti no totus is personis asuta ‘e arriscu, antzis una minoria de issas, s’ant a amaladiai in manera crara).

 

Is espressionis de sa maladia

 

            Funt meda diferentis, siat po sa natura de is òrganus ki ferit, siat po su tempus de aparèssida, siat po sa manera de cumparri: custa podit essi aguda, est a nai totu in d-unu e ken’e amonestu, o puru cròniga, est a nai cun lentesa, a sa muda o cun pagus acinnus o cun stabilesa de espressioni.

            In custa figura podeus biri is arratzas de pracas ki sutastaint a custas duas maneras de si presentai de s’arteriosclerosi. A manu manca ddu’at un’esempru de praca stàbili, aba su coru lipìdigu (prenu de grassu) est cobertu de unu capeddu fibrosu grussu; mancai strinjat sa luxi de su cundutu no at a arribai mai a segai s’endotèliu (su bistimentu ‘e aintru de is vasus): in custu atopu at a donai sìntomus crònigus sceti. A manu dereta ddu’at un’esempru de praca no stàbili, aba su coru lipìdigu est infrikiu de tzèllulas inframadòrias (ki mantenint ativu su protzessu) e cobertu de unu capeddu fibrosu fini meda; sa praca impùnnat aici a si segai faci a sa luxi ‘e su cundutu, scadenendi s’arribu de is brestieddas, is tzèllulas de sa calladura ‘e su sànguni; funt custas ki faint formai su trombu, fintzas a podi tupai in totu su cundutu: cust’arratza de praca at a donai fitianamenti sìntomus agudus.

 

           

 

Is òrganus prus fertus de s’arteriosclerosi funt: su coru, su çrobeddu, s’arrigu, is cambas e s’aorta.

            In su coru sa maladia pìgat su nòmini de cardiopatia iskèmiga (est a nai maladia de pagu sànguni a su mùsculu ‘e su coru) o coronàriga (ca is artèrias ki nùdriant de sànguni su mùsculu ‘e su coru si nant coronàrias, e funt is ki si tùpant nexi ‘e s’arteriosclerosi). Is espressionis de custa maladia podint essi de duas arratzas. Sa cròniga est sa ki nant angina pèctoris stàbili: est su dolori a is piturras ki cumparit candu si faint sfortzus, jai ki sa coronària est prus strinta e su sànguni ki arrìbat a su mùsculu no abàstat candu su coru depit traballai de prus. Is espressionis agudas funt duas: s’angina no stàbili, ki cumparit in pausu puru ca sa coronària est jai jai po si serrai in totu, e s’infartu miocàrdigu, est a nai sa morti de sa parti de su mùsculu ‘e su coru ki s’agàtat totu in d-unu ken’e sànguni po sa tupadura cumpria e arrepentina de sa coronària. Cumenti totus scint s’infartu podit portai a sa morti, candu est aici mannu ki su coru no arrennescit prus a spingi su sànguni in totu su corpus (custu podit sutzedi a lestru o dìs o mesis o annus apustis, po nexi de s’alladiamentu ‘e su coru ki esprimit sa faddida cròniga de s’òrganu); ma sendi piticu puru podit bociri su malàdiu candu scadènat arritimias pirigulosas (sa TV, takigardia de su brentillyu, o sa FV, fibrilladura de su brentillyu) ki pòrtant a sa firmada ‘e su coru e duncas a sa morti arrepentina in mancàntzia de defibrilladura elètriga o de rianimadura; o candu cumparint ingrayamentus mecànigus: su stampu de su mùsculu infartau podit causai su tamponamentu pericàrdigu, est a nai s’inundamentu de su pericàrdiu (su sacu ki bistit su coru de parti ‘e foras) fadendi de manera ki su coru etotu no arrennesçat prus a si cuntrai; su stampu de su setu intr’e is duus brentillyus podit causai una faddida aguda grai de su brentillyu deretu, ki sendi prus dèbili de su brentillyu mancu no arrennescit a spingi a innantis s’abundu arrepentinu de sànguni ki ddi benit de su setu stampau; s’arrogadura de su mùsculu papillari ki tìrat is cordas de sa vàrvula mitràliga podit causai unu sçaimentu grai de sa vàrvula etotu e su sànguni tòrrat agou faci a is prumonis intamis de andai a innantis in s’aorta (s’artèria prus manna ki ndi bessit de su coru), prenendiddus de sànguni e fadendi difìtzili s’alidamentu (a custa faddida aguda grai de su brentillyu mancu ddi nant edema prumonali agudu).

            In su çrobeddu puru podeus distinghi presentadas agudas o crònigas. Is agudas podint essi transidòrias, su ki nant TIA o atacu iskèmigu transidòriu (ki no lassat difetus ki abàrrant) o perlongadas, s’ “ictus cèrebri”, ki podit donai difetus grais e ki abàrrant, ke sa guta o marturèntzia, e fintzas sa morti ki po sorti s’infartu ki si produsit in su çrobeddu est mannu meda o ferit is centrus vidalis de s’àlidu o de s’arreguladura de su bàtidu ‘e su coru. Sa maladia cròniga est sa ki nant cumunamenti demèntzia o sclerosi “tout court”, est a nai sa pèrdida a pagu a pagu e de sighida de is capassidadis connosciditzas ke s’arregodu, s’arrexonamentu, s’arreconnoscimentu de is personis e de is logus, in d-unu fueddu totu is facultadis de sa cuscièntzia.

            S’arrigu est fertu fitianamenti de s’arteriosclerosi, e s’arresurtau est sa faddida renali cròniga ki a s’acabu condusit a s’uremia e s’abisonju de sa diàlisi, jai ki is artèrias prus piticas aintru ‘e s’arrigu si tupant e no arrennescint a portai su sànguni a is lombureddus ki ddu colant po produsi s’urina; ken’e custu lìcuidu s’organismu no nci podit ghetai a foras is scòrias azodadas.

In is cambas funt fertas fitianamenti is artèrias mannas ki nascint in brenti de sa furcaxadura ‘e s’aorta, ki funt is ilìagas, o prus in basçu, is femoralis (de sa cosça), is tibialis (de sa camba) o is pedìdias (de su pei). Is arresurtaus podint essi sa “claudicatio intermittens”, est a nai su dolori a is mùsculus de is cambas ki cumparit candu si camìnat o si currit (ki currespundit a s’angina po su coru), e in is presentadas agudas fintzas sa cangrena o mali mandigadori, candu sa carri si fait niedda e a s’acabu tòcat a arribai a s’amputadura.

S’aorta podit essi ferta cronigamenti, in s’atopu de s’aneurisma: est un’alladiamentu de s’arteria a forma de sacu, ki sighit a s’amannyai a pagu a pagu fintzas a si podi segai bocendi su maladiu in pagu minutus; opuru agudamenti in s’atopu de sa dissegadura, candu is pillus diferentis ki fòrmant sa grussària de s’artèria bessint de pari e su sànguni si nci fikit in mesu spartzendidda in duus cundutus: aici si ndi sçùsçat in pagu tempus sa strutura de s’aorta e su malàdiu depit essi sutapostu in apretu a un’intrebentu kirùrgigu ki a bortas no abàstat a ddi sarvai sa vida.

Cumenti eus biu in custus esemprus sa maladia arterioscleròtiga podit arribai a kitzi o a tradu a bociri sa personi (in sa sorti de s’infartu, de s’ictus, de s’aneurisma o sa dissegadura aòrtiga o de sa faddida renali) o comuncas a fai benni disbaliduras grais: est po cussu ki est cunsiderada oindì de importu mannu po is costus sotzialis e sanidàrius ki esigit de su stadu e de is obradoris de sa saludi.

Duncas parit pretzisu a studiai maneras de dda prevenni prus ke a dda curai, prus ke totu poita ca connosceus beni is faidoris ki cuncurrint a dda produsi e dda fai adelantai. S’artìculu ki at a sighiri at essi un’arresùmini de is faidoris de arriscu connotus e ki depeus e podeus cumbati, inghitzendi de is jòvunus, in sa tenta de arridusi is cunsighèntzias de custa maladia mala.

 

 

Fueddàriu

 


Abundu eccesso

Adelantau sviluppato

Agudu acuto

Alidamentu respirazione

Alidu respiro

Alladiamentu dilatazione

Amonestu preavviso

Amputadura amputazione

Amuntonu accumulo

Aneurisma aneurisma

Angina pèctoris angina pectoris

Aorta aorta

Aparèssida comparsa

Apretu urgenza

Arregodu memoria

Arreguladura regolazione

Arrepentinu improvviso

Arribidura ostruzione

Arriscu rischio

Arritimia aritmia

Arrogadura rottura, fissurazione

Artèria arteria

Arteriosclerosi arteriosclerosi, sin. aterosclerosi

Atacu attacco

Ateroma ateroma

Aterosclerosi aterosclerosi, sin. arteriosclerosi

Atopu caso

Avesu de papai abitudine alimentare

Azodau azotato

Bàtidu battito

Bistimentu rivestimento

Brentillyu ventricolo

Brestiedda piastrina

Cabudraxu precoce

Calladura coagulazione

Cangrena gangrena

Càntziru cancro

Capassidadi capacità, facoltà

Capeddu cappuccio

Cardiopatia cardiopatia

Claudicatio intermittens claudicatio intermittens

Colai filtrare

Collàgenu collageno

Connosciditzu cognitivo

Coronària arteria coronaria

Coronàrigu coronarico

Coru lipìdigu nucleo lipidico

Crònigu cronico

Cundutu vaso sanguigno

Defibrilladura defibrillazione

Demèntzia demenza

Dexannus decade, decennio

Diàlisi dialisi

Disbalidura invalidità

Dissegadura dissezione

Edema prumonali agudu edema polmonare acuto

Endoteliali endoteliale

Endotèliu endotelio

Epidemia epidemia

Facultadi facoltà, capacità

Faddida insufficienza (d’organo)

Faidori fattore

Femorali femorale

Ferta lesione

Fibrilladura fibrillazione

Fibrosu fibroso

Firmada arresto

Funtzioni funzione

Furcaxadura biforcazione

Grai grave

Guta paralisi

Ictus cèrebri ictus cerebrale

Ilìagu iliaco

Infartau infartuato

Infartu infarto

Infetu infezione

Inframadòriu infiammatorio

Ingrayamentu complicanza, complicazione

Ingrayau complicato

Intostamentu indurimento, sclerosi

Intrebentu intervento

Introdusidura introduzione

Iskèmigu ischemico

Kirùrgigu chirurgico

Lipìdigu lipidico

Lisu liscio

Lombureddu glomerulo renale

Luxi lume

Malinudriamentu malnutrizione

Malifuntzioni disfunzione, malfunzionamento

Mali mandigadori gangrena

Marturèntzia paralisi

Mecànigu meccanico

Medianu açung., medio

Mesanu intermedio

Miocàrdigu miocardico

Mitràligu mitralico

Mortalla mortalità

Morti arrepentina morte improvvisa

Musculari muscolare

Mùsculu muscolo

Obradori operatore

Organu organo

Papillari papillare

Patogènesi patogenesi

Pedìdiu pedidio

Pericàrdigu pericardico

Pericàrdiu pericardio

Perlongau prolungato

Praca placca

Prevenni prevenire

Protzessu processo

Renali renale

Rianimadura rianimazione

Sanidàriu sanitario

Sçaimentu insufficienza (valvolare)

Sclerosi sclerosi

Scòria scoria

Setu setto

Sìntomu sintomo

Smèngua riduzione

Sorti caso

Sprumosu schiumoso

Stabilesa stabilità

Stàbili stabile

Strutura struttura

Sutaponni sottoporre

Sutastai sottostare

Takigardia tachicardia

Tamponamentu tamponamento

Tibiali tibiale

Transidòriu transitorio

Trombosi trombosi, occlusione

Trombu trombo

Tzèllula cellula

Uremia uremia

Urina urina

Vàrvula valvola

Vasculari vasale, vascolare

Vasu vaso sanguigno

Via stria

Vidali vitale