Scrii a www.sardu.net
 

Poni www.sardu.net
a pàgina de cumentzu
Beni bènniu ùrtimu ajorronamentu: 01/10/06
Domu| Arrecensiduras| Artìculus| Calendàriu| Cantadas| Coxina| Fueddàrius| Fumixeddus| Ideas| Literadura| Mexina| Naturalesa| Presentadas| Scèntzia|
 Artìculus

Bilinguismu in Sardinnya e in s'universidadi puru
Dexi cidas de Lìngua Sarda
Grafia Sarda
Ita est su Bilinguismu
Lìngua sarda uniatzada: una kistioni farsa
Nci funti fueddus e fueddus
Sa Di' de sa Sardinnya est donnya di'
Sa festa de su pani
Sa scoberta de sa Sardinnya
Sàrdara, Bidda mia
Sardu: cosa meda de incrarai
Su Sardu in s'arretza
Su Sardu po su Benidori
Tiatru e Lìngua Sarda
Toponomàstiga de mari
 
 

artìculu de G.Pàulu Pisu

Sàrdara

Bidda mia

   Su bintunu de mayu de ocannu, fiat una bella di’ de soli de beranu e po s’ocasioni de sa jorronada de is Museus Abertus promòvia de su Ministeru, deu, pobidda mia, fillus mius e connada mia eus detzìdiu de torrai a visitai su museu arkeològigu de Sàrdara e de fai una passillada me is bias prus antigas de sa bidda. Depu nai ca sa scusi fiat cussa de amostai sa bidda a connada mia ca est stranja.

   Po primu cosa seus intraus me in su museu ki s’agàtat jai a faci de Crèsia Manna, s’Assunta. S’arkitetu ki at arranjau custu palàtziu e tramudau in museu, ca a primu fiat su municìpiu beçu, est Robertu Badas e depu açungi ca custu arkitetu, perdonai su jogu de fueddus, no d’at fatu po de badas…: mancai d’essi visitau atras bortas, est sempri unu spantu su du biri! Su visitadori est portau a bellu a bellu a castiai e a s’alluxentai is ogus in mesu de is ainas de su tempus ki bàndat de s’edadi pre-nuràxiga e su brunzu antigu finas a s’edadi de mesu, passendu po totu sa tzivilidadi de is nuraxis, pùnicus, romanus e de is Jugis.

   S’intendit su fragu de is cosas antigas, is strexus de terra ki funt stètius manixaus de is abus nostus; totus is ainas, armas, prendas, tumbas romanas, is màginis de is nuràxigus me is brunzixeddus e medas atrus arrestus spantosus, amostaus cun craresa po ki ndi scit pagu puru de sa curtura de is sardus, o po du nai cun is fueddus de Juanni Lilliu, de sa tzivilidadi de is sardus.

   Totu custus arrestus de scarraxadura no dus ant agataus sceti me in sa bidda e in su sartu de Sàrdara, ma in bona parti de su Campidanu de Mesu puru: Seddori, Furtei, Collinas, Santu Sparau, Gùspini, Serrenti. Si cumprendit aici ca sa nosta est una terra antiga, una terra a ‘bi funt bìvius, ant trumentau, stimau, gherrau e sunfriu òminis (fèminas puru tòcat a nai a ki nou issas si cèrtant) ki in mesu de tanti atras cosas ant costruiu is nuraxis.

   Custas obras si làssant a buca aberta po su spantu, e si depeus arregordai ca is nuraxis funt is obras prus mannas ki s’arkitetura megalìtica at connotu intru de totus is pòpulus ki s’incàrant a su mari mesuderràneu, benint sceti agoa de is piramidis de s’Egitu.

   Calincunu scriidori nàrat po finas ca sa mìtiga Atlàntide fiat sa Sardinnya e totu. Custu nosu no du scieus e incapas no d’eus mai a sciri, ma asuta asuta si praxit a du crei. Incapas in pagu atrus logus me in sa terra du-i funt sinnus di aici fortis de su tempus antigu: ki pigaus sa vetura e fadeus su biaxi, tanti po nai, de Casteddu a Tàtari o a Terranoa, bàstat a s’incarai po si preni is ogus de sinnus de su tempus passau, is nuraxis spainaus in donnya logu, de su cabebasçu a su cabesusu. Su fragu ki intendeus est de mari, bentu, modditzi, murta e de terra antiga, cumenti su fragu màgigu ki s’intendit me in custu museu.

   Bessius ki ndi seus de su museu, sigumenti fiat incora kitzi, seus andaus a visitai su tempru a putzu e sa bidda nuràxiga ki est ingunis acanta. Su ki s’at spantau de prus est su tempru: unu nuraxi tudau, costruiu asuta de terra. Du-i funt is scalinus po intrai e nci calai a basçu a ‘bi du-i est unu canali de akua, costruiu de is antigus e totu, ki ndi càlat de monti a ‘bi du-i depit essi calincunu benadroxu. Ananti de s’intrada de su putzu parrit ki du-i fadìant tzirimònias arrelijosas cun sacrifìtzius de arresis puru. Sa bidda nuràxiga a ingirìu a ingirìu de su tempru, arrìbat finas a su museu.

   Sa cresiedda de Sant’Anastasìa, bizantina, est ingunis a su costau de su putzu, a intru du-i est un’atru putzu, sempri nuràxigu, a ‘bi fadiant is ofertas. Ingunis a intru ant agatau strexus medas de terra, cicaronis e tistivillus a forma de pira. Me in sa crèsia du-i funt puru unas cantu perdas mannas, perda crobina o de mola, ki fadiant parti de su tempru (o de is temprus, biu ca parrit ki du-i siat un’atru tempru cuau asuta de sa ‘ia) e una de custas perdas si pènsat ki fessit sa màgini de sa conca de unu malloru (a su mancu di aici pensàt Taramelli), arresi sagru po is nuràxigus. In d-una atra perda du-i funt scurpias is titas de una fèmina. Du-i est puru una bella akuasantera de su 1500 e unu Cristu de linna ki beniat portau po sa tzerimònia de su scravamentu. Ananti ananti, siat de su museu ke de su tempru, du-i funt cartellus bellixeddus a ‘bi du-i funt scritas scedas asuba de custus logus, funt scritus in italianu, ingresu e … in sardu? … In sardu nou! ‘Ta pecau! Si bit ca si ndi funt scaresçus ca seus in Sardinnya.

   A pustis de ki eus visitau custu logu de grandu interessu, impari a una pariga de atrus visitadoris eus detzìdiu de si fai una passillada me is bias de sa parti prus beça de sa bidda, cad’’e bia Danti. Aici, arròlia arròlia, ponendu is peis asuba de tellatzas e imperdau, eus pòtziu biri portalis cun arcus e domus de perda cun fentaneddas de linna e crabetturas de tèula, calincuna incora de arranjai ma medas jai arranjadas e beni puru. Ki no fessit stètiu po calincuna vetura in mesu de is peis e calincuna boxi in italianu e is nòminis de is bias sceti in italianu, si podiaus bisai de essi in d-un’atru tempus. Iat essi stètia una cosa bella ki du-i fessit stètia una mesixedda de turronis puru.

   Candu seus torraus a pratza de crèsia manna a ‘bi iaus lassau sa vetura, fìant s’una passada, is pipius fìant kescendusi’ e incarrerendu a inzunkiai, prus ke scinitzu teniaus fàmini e fiaus totus fadiaus, ma prexaus puru. S’atra parti de sa bidda d’ias ai bida un’atra borta. Po sa di’ si du fadiat, e aici seus furriaus a domu a prandi.
 

G.Pàulu Pisu, Làmpadas 2006